Diccionario de la lengua española (2001)

FORMAS NO PERSONALES

Infinitivo

desengavetar

Participio

desengavetado

Gerundio

desengavetando

INDICATIVO
SUBJUNTIVO

Presente

desengaveto
desengavetas / desengavetás
desengaveta
desengavetamos
desengavetáis / desengavetan
desengavetan

Futuro simple o Futuro

desengavetaré
desengavetarás
desengavetará
desengavetaremos
desengavetaréis / desengavetarán
desengavetarán

Presente

desengavete
desengavetes
desengavete
desengavetemos
desengavetéis / desengaveten
desengaveten

Pretérito imperfecto o Copretérito

desengavetaba
desengavetabas
desengavetaba
desengavetábamos
desengavetabais / desengavetaban
desengavetaban

Condicional simple o Pospretérito

desengavetaría
desengavetarías
desengavetaría
desengavetaríamos
desengavetaríais / desengavetarían
desengavetarían

Pretérito imperfecto o Pretérito

desengavetara o desengavetase
desengavetaras o desengavetases
desengavetara o desengavetase
desengavetáramos o desengavetásemos
desengavetarais o desengavetaseis / desengavetaran o desengavetasen
desengavetaran o desengavetasen

Pretérito perfecto simple o Pretérito

desengaveté
desengavetaste
desengavetó
desengavetamos
desengavetasteis / desengavetaron
desengavetaron

Futuro simple o Futuro

desengavetare
desengavetares
desengavetare
desengavetáremos
desengavetareis / desengavetaren
desengavetaren

IMPERATIVO
desengaveta (tú) / desengavetá (vos)
desengavetad (vosotros) / desengaveten (ustedes)

Diccionario de la lengua española (2001)
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

cerrar

Buscador general de la RAE